Publimaldat: la dictadura silenciosa.

És evident que una gran part de la publicitat (també coneguda, segons el contingut de l'anunci, com a publimaldat) amb què ens bombardegen a totes hores des dels diversos mitjans de comunicació conté unes dosis elevades de perversitat, ja que té com a únic objectiu aconseguir a qualsevol preu que l'afany consumista del ciutadà s'elevi al màxim, fins a assolir nivells d'autèntica addicció, fet que no deixa cap dubte de l'efecte nociu que tant d'anunci acabarà reportant al futur consumidor.

Les poderoses multinacionals de tots els sectors es converteixen en enormes i potents cotorres que a qualsevol preu ens volen encasquetar el seu últim invent, el seu producte miraculós o la seva maquineta d'ultramoderna tecnologia. Al capdavall, en la majoria de les ocasions, el cas és que busquen que comprem coses que no ens fan cap falta, però ja s'han encarregat ells amb astúcia planificada de crear-nos la necessitat amb les seves enginyoses campanyes i promocions, malgrat que algunes són realment patètiques, i l'eslògan impactant (o això es creuen els seus ideòlegs) de moltes d'elles fa realment vergonya, per molt que alguns cervellets amb tres carreres i set màsters s'hagin espremut (se suposa) el cervell durant molts mesos per trobar la frase màgica que serveixi perquè la seva empresa es butxaqui centenars de milions d'euros, dòlars o qualsevol altre tipus de moneda, ja que, al final, l'únic objectiu que compta és fer caixa.

El que és realment greu de tot l'assumpte és que l'ingenu de torn es gastarà uns diners que no té («No es preocupi, pagui en còmodes terminis, li oferim finançament a la seva mida!») i el resultat final és la cadena perpètua a un deute interminable que acompanyarà el pobret comprador fins a la tomba. I estigui tranquil: si vostè es mor abans de liquidar el saldo pendent, ja ens encarregarem que ho facin els seus fills!, encara que al pas que anem seran els nets els qui hauran de finiquitar el deute.

Gràcies a la publicitat gaudim avui de moltes coses per les quals no hem de pagar res (això, en teoria), però també, gràcies a la publicitat, hem de suportar dia rere dia missatges absurds, ridículs, pesats i malintencionats que tenen com a principal i únic objectiu crear-nos necessitats que no tenim. Estimular amb les paraules adequades les addiccions al que sigui, sobretot de les persones més febles (emocionalment parlant), és una activitat que se li dona molt bé a cert tipus d'executius considerats triomfadors en el porcí (amb certa freqüència) món dels negocis. Resulta evident que no tota la publicitat és nociva; n'hi ha que realment és enginyosa, divertida, saludable i autèntica, creada per gent intel·ligent i, sobretot, honrada.

Si aquest text t'ha interessat, pots trobar més contingut similar a El código terrícola aquí: https://amzn.to/48zXgmc