Capítol I

Que parin el món, que jo me'n abaixo!

Groucho Marx

Va ser únic, autèntic i irrepetible. Un geni de l'humor i una estrella de la comèdia. 

El món va seguir donant voltes, i no es va parar, però per desgràcia, sí que ho va fer el seu cor, un llunyà 19 d'agost de 1977, quan ja havia complert vuitanta-sis anys. Els seus inseparables germans, Chico i Harpo, ja se n'havien anat molt abans que ell.

No obstant això, hi ha qui afirma que en Groucho segueix viu, potser com un enginyós fantasma, o reencarnat en un altre individu tan divertit com ell.

Qui ho sap? Els misteris de la raça humana sovint no tenen explicació. L'impossible es converteix en una cosa que es pot tocar. El fantàstic es transforma en vertader, i els somnis, a vegades, es fan realitat.

Potser l'home del bigoti pintat que, com ell va dir un dia, va partir del no-res per assolir les cotes més altes de la misèria, ha tornat al no-res per començar de zero i habitar de nou entre els éssers humans.

Seria d'agrair que, entre tanta mediocritat i falta d'idees, un tipus intel·ligent ens fes riure de nou amb el seu humor marxista (irònic, extravagant i desvergonyit; sens dubte, l'autèntica marca de la casa), que és el mateix que dir enginy en estat pur.

GROUCHO EN VIDA (TERRENAL)

La vida d'en Groucho Marx és massa extensa per explicar-la aquí i tampoc és l'objectiu del llibre, així que en farem un breu resum amb les dades més significatives de la seva dilatada biografia.

Julius Henry Marx (aquest era el seu autèntic nom) va néixer un 2 d'octubre de 1890 a Nova York i, com ja hem dit, va traspassar un 19 d'agost de 1977 a Los Angeles. Va ser actor, humorista, escriptor i presentador de televisió, i sobretot va ser mundialment conegut per ser un dels membres (sens dubte, el més emblemàtic) dels famosíssims Germans Marx, rutilants estrelles cinematogràfiques que van tenir el seu moment de glòria entre els anys trenta i quaranta del segle XX.

En Groucho provenia d'una família jueva-alemanya d'emigrants que es van instal·lar a finals del segle XIX als Estats Units. Ell i els seus germans van dedicar gairebé tota la vida al món de la comèdia i l'espectacle.

Va ser la seva mare, Minnie, qui, des que eren molt joves, va animar els seus fills a actuar, i van començar l'activitat artística en diferents cabarets de la ciutat on residien.

Els Germans Marx, en els seus inicis artístics, eren cinc: a banda d'en Groucho, en Chico, en Harpo, en Gummo i en Zeppo. Van recórrer els escenaris nord-americans durant molts anys. Al final només van quedar en Groucho, en Chico i en Harpo com el trio dels Germans Marx que es va fer realment conegut a tot el món, sobre tot pels seus èxits cinematogràfics.

Van debutar en el cinema mut el 1920 i, a partir d'aquí i amb la irrupció de les pel·lícules sonores, van rodar una sèrie de films de gran èxit que van fer els germans mundialment famosos, amb títols tan cèlebres com ara: 

Els quatre cocos (1929), El conflicte dels Marx (1930), Pistolers d'aigua dolça (1931), Plomes de cavall (1932), Sopa de ganso (1933), Una nit a l'òpera (1935), Un dia a les curses (1937), L'hotel dels embolics (1938), Una tarda al circ (1939), Els Germans Marx a l'Oest (1940), Botiga de bojos (1941), Una nit a Casablanca (1946) i Amor en conserva (1949), que marquen el declivi cinematogràfic del famós trio.

L'any 1957, els tres germans van intervenir en la pel·lícula La història de la humanitat, però en papers independents, per la qual cosa no es considera una "pel·lícula pròpia dels Marx".

En Groucho, al marge dels seus germans, va intervenir en altres pel·lícules, algunes de les quals van ser Copacabana (1947), Don Dòlar (1951) o Skidoo (1968), que va suposar la seva última aparició cinematogràfica.

En Groucho, a més de la seva triomfant carrera com a actor i humorista, també va tenir un gran èxit com a presentador, primer de ràdio (tres anys) i després de televisió (més d'onze anys), amb el programa You Bet Your Life (Aposti la seva vida), i també com a escriptor. Són famosos els seus llibres (entre d'altres):

Groucho i jo (1959), Memòries d'un amant sarnós (1961), Les cartes de Groucho (1967) i Llits (1984).

En Groucho es va casar tres vegades i va tenir tres fills. Poc abans de la seva mort, l'Acadèmia Cinematogràfica de Hollywood li va concedir un Oscar honorífic a tota la seva carrera. Va morir deixant milions d'admiradors a tot el món.

Benvingut a Converses amb en Julius.

Pots llegir la novel·la capítol a capítol aquí, a FIKA. Però si la història aconsegueix atrapar-te i no vols esperar a les pròximes entreges, pots gaudir de la novel·la completa a Amazon, disponible en format eBook i en paper.

Si t'agrada el que llegeixes, deixa un comentari al final de cada capítol. M'encantarà conèixer les teves impressions, les teves teories i compartir aquest viatge amb tu.

Gràcies per ser aquí.

Si vols conèixer més títols de l'autor, pots visitar la seva pàgina web:

www.franlaviada.com