Les cròniques d'un supervivent insatisfet

Un. L'humor com a salvació

«I a tot en aquesta vida cal afegir-hi, per descomptat, el sentit de l'humor.

No tot ha de ser negatiu i trist.

A més d'alleujar-nos de la llauna que ens fan la majoria dels polítics i tota una variada gamma d'individus summament soporífers, funestos i averanys, serveix de condiment imprescindible que tota bona amanida existencial necessita.

La filosofia del bon estat d'ànim i l'optimisme han de prevaldre sempre per damunt de l'adversitat.

Com deia Charles Chaplin: “Al cap i a la fi, tot és un xist”.» 

Dos. Els retrògrads

«Hi ha massa retrògrads que no poden apreciar com el món avança, malgrat la clara evidència que n'hi ha.

Alguns s'han quedat tan exageradament ancorats en el passat, tan subjectes a la seva particular Edat de Pedra, que són incapaços de deixar enrere determinades tradicions.

Aquests individus no han evolucionat, almenys en consonància amb els temps que estem vivint.

Tenen una mentalitat aparcada en fets del passat als quals estan irremeiablement encadenats.

En Pedro Picapedra i els seus ja no tenen lloc al segle XXI.» 

Tres. La societat de la vulgaritat

«Amb un poc d'intel·ligència, un molt de barra i un nul sentit del ridícul, es pot aspirar a tot en aquest beneït país.

Avui dia és fàcil veure programes infumables que eleven als altars de la fama autèntics ídols de fang.

La majoria d'ells no han fet absolutament res per merèixer cap mena de reconeixement.

Està clar que, en la societat del no-esforç, el que es valora més és la vulgaritat.» 

Quatre. La hipocresia humana

«Hi ha persones que a taula sempre estan molt pendents de veure qui taca les estovalles quan vessa la sopa i, tanmateix, mai no es preocupen quan un cabell del seu cap cau al plat.

N'hi ha que veuen de lluny el gra a la cara del proïsme i mai no veuen de prop l'espinavessa que tenen a la seva pròpia cara.

Són molts els qui proven de disfressar la història amb la túnica de l'engany i pretenen convertir-la en una cosa semblant a un carnestoltes en què la veritat acaba travestida.

Al final apareix tal com és, es queda nua davant dels nostres ulls.» 

Cinc. Política i tedi

«Ja n'hi ha prou de rojos i blaus, de blancs i negres, d'indis i vaquers, de constitucionalistes i radicals.

El que volem la gran majoria de ciutadans que estem farts del que veiem un dia sí i l'altre també és saber si algun dia algú podrà resoldre els nostres dubtes.

Continuaran pujant-se el sou els polítics?

Desapareixeran els corruptes, o encara ens endurem moltes més sorpreses?

I els qui donen exemple de moralitat, quan amb els seus fets demostren que són uns indecents?»

Contingut pertanyent al llibre “El código terrícola” de Fran Laviada. Les cròniques d'un supervivent insatisfet. A la venda a Amazon en versió paper i digital. https://amzn.to/4cYQzeI